Matagalls rierat

Avui, després d'esperar gairebé mitja horeta i no apareixer ningú, en Gabi, en Joan i un servidor hem sortit cap a Aiguafreda tal i com haviem quedat.

Aiguafreda i aire fred era el que hi havia de bon matí. Com en anteriors edicions, hem començat pujant per la Riera de Picamena, seguint fins la finca El Pujol - la de la cria de braus Gascon - Un cop a l'alçada de la masia, enlloc de seguir i anar a buscar el cami que puja cap a Collformic, hem decidit anar a veure mon i hem tirat direcció El Brull, després de travessar aquesta bonica població hem iniciat de nou l'ascens per l'entorn de la Finca Les Planes.

El camí s'anava embolicant, cada cop mes trialer, molta pedra i desnivell... i alguns anavem amb poc motor!

Hem anat enfilant amunt fins a arribar a l'alçada de Sant Segimon, hem canviat de vessant fins arribar a la Font del Matagalls i de dret amunt cap al cim, una pujada constant i realment trialera.

Arribats al cim gaudim de la vista, quatre fotos i el descens per la via directe fins a Collformic es com una gran zona de trial que ens polim en un vist i no vist. Una canyeta de cervesa al restaurant de Collformic i enfilem cap al Pla de la Calma.

Anem fent per la pista i ens plantem al peu del Tagamanent des d'on agafem el corriol fins Aiguafreda, cotxe i cap a casa. Ens hem estat mes de 6 hores des que hem sortit, però em sembla que ha valgut la pena.

Els que no han vingut per mandra, ells s'ho han perdut. Els que ho hagin fet per impediments o problemes, esperem que desapareguin, una ltre dia serà o que no sigui res. Per la resta quan es manifestin ja hi pensarem.

Quatre fotos de prova del bon dia que feia.

El Brull i dos individuus disfressats que trenquen tota l'estètica del lloc

El camí cap al Matagalls no planejava gaire

Al fons a l'esquerra el Pla de la Calma que encara ens esperava

La prova d'haver fet el cim amb bici i sense oxigen