Ara feia setmanes que no feiem la Torrassa, suposo que el fred d'aquestes darreres setmanes no acompanyava per allunyar-se massa dels entorns coneguts per si les congelacions s'apoderaven de nosaltres.
Avui tornavem a ser una bona colla; En Joan Carles, el Panxo, l'Alex, l'Alberto, en Pepe Bosch, en Jordi Viñals i en Miquel...així que a quarts de nou després de trobar-vos com sempre al Sindicat (això no es nou) hem decidit per unanimitat fer novament la Torrassa del Moro.
Enfilant cami del mig i despres "Rieramunt" hem agafat direcció Sant Carles per la pujada tradicional fins la cadena. Dic per la pujada tradicional perquè les darreres pujades a Sant Carles les haviem fet per la ruta alternativa que s'agafa des de la cadena que hi ha a má esquerra sota mateix del ponts d'Argentona-Dosrius.
Una vegada atravessada la carretera ens hem trobat un grup de 3 ciclistes que ens trepitjaven els talons, la qual cosa ha fet que el ritme de pujada fos mes ràpid del habitual. Tampoc ha servit de gaire perquè finalment ens han passat per sobre al tram final abans d'arribar a la primera cadena.
Al arribar a Sant Carles hem fet replegament a la carretera de Llinars al peu de la pujada cap a la Torrassa. Al primer desviament una part hem agafat la pista i l'altre els corriols que finalment ens han deixat a dalt de la Torrassa.
Al Jordi li feia especial il.lusió per dos motius. Un perquè el primer cop que vàrem pujar amb ell, la torre estava tancada amb pany i clau i l'altre perquè esta gairebé tant "tronat" com jo per les baixades com les del "Dragon Kann" que es el que ens esperava després de la visita de rigor.
Des de dalt el dia no era dels mes clars, però es podia divisar be fins i tot el Castell de Burriach. El Jordi ha "flipat" amb les vistes i més després en la baixada.
Com sabeu la baixada té diverses alternatives i crec que hem agafat la millor. A més el terreny estava força humit i aixó ha fet que no haguessim de patir gaires patinades i poder baixar a "tope"...bé, en Miquel si que s'ha "pinyat" al principi però ni l'hem vist perquè ha trigat menys en aixecar-se que en caure (es allò del sentit del ridícul: "Parese mentira pero no me he hecho nada").
Crec que tots hem disfrutat molt, però des d'aqui volem resaltar el que debem haver fet patir al Joan, que feia setmanes que no tocava la bici i ens ha seguit amb dos collons com un campió!...Joan et prometem que no et tornarem a putejar més!
I a la resta de la colla ja sabeu...nosaltres sempre ens trobem a les 8,30 al Sindicat...Com sempre allà us esperem cada diumenge!!!
I per acabar com diu el Kim...
Salut i pedals!!!
