15/11/11

Puigsacalm tardorenc

Dilluns 31 d'octubre, extraordinària matinal pel Puigsacalm. Dia tapat però sense pluja. Sortim de Vidrà cap a 2/4 de 9 directament cap a la vora del Ges per enfilar al voltant del rierol de Vila vella i la riera de Sant Bartomeu fins a descobrir el pla de Sant Bartomeu de Covildases, encara molt emboirat.
Continuació mes emboscada cap a la Font Tornadissa, un paissatge plenament de tardor amb tota la paleta de verds a grocs passant per marrons i ocres. Desnivells cada cop mes durs per prats plenament ciclables fins a obrir la porta del bosc encantat a peu del puigsacalm.



Unes quantes vaques mes amunt, i malgrat la ventada que feia, arribem al Puigsacalm! Hef fet cim! La vista des del cim? res de res. Haurem de tornar un altre dia...



Decidim no entretenir-nos al cim, doncs fa vent, fred i no es veuen ni els estimballs del voltant. Agafem el cami direcció vall d'en Bas i arribem al peu del Puig del Llop. Ens ho mirem i girem cua per anar cap a la vessant de Bracons després d'aturar-nos a fer un mos.



Comencem el tram mes bonic del matí des del Puisacalm atrevessem direcció Bracons per uns corriols magnifics i algunes variants impensables. sense arribar a baixar a la carretera de coll de Bracons trenquem de tornada cap a Sant Bartomeu de Covildases. Un descens bonic i entretingut.

Ens aturem a parlar amb el pagès de la casa pairal que hi ha davant l'ermita i després de debatre sobre els tractors, finalment li preguntem si es pot enllaçar bé amb la pista de Ciuret-Pla Traver. Ens mira i riu, però no ens acaba de concretar si es complicat o no. Ens dona quatre indicacions i ens quedem amb el dubte però cap amunt...



Fem el camí que anem trobant mica en mica fins al Pla Traver, des d'on es veuen els cavalls pasturar tranquilament amb la masia de fons. Atravessem la finca i enfilem la pista després d'inflar la roda d'en Joan que dona simptomes de debilitat.



Ciuret, Fontcoberta, Santa Margarida de Cabagés, El Pujol, la Coma... la pista ara baixa ara remunta fins al darrer tram, del Torrent de les Fonts, que ens deixa de nou al fons a la vora del riu.



Enfangats i cansats després de trenta i tants quilòmetres, decidim fer un dinar com a persones a l'hostal i tornar cap a casa aviat però ben satisfets.