Sortida d'horeta des d'Aiguafreda. Tots esverats pista amunt com si s'acabés el mon i no, es al revés, hem d'anar cap a la Riera de Picamena i no cap al Tagamanent.
A la pista de la Riera anem pujant amb suavitat però de forma constant, bona temperatura i paisatge de primera. A partir d'aquí ens aniriem estirant i agrupant fins arribar a Coll Formic.
Arribem a la cadena i no sabem com, però acabem a l'altra banda passant els senyals.
Malgrat que el que porta el gps es distreu i ens confón reiteradament, anem per la pista bona. Aprofitem el pas per la masia de El Pujol per fer foto del grup amb la vall de fons.
Passat El Pujol el camí es una mica mes dret i el sol ens acompanya.
Una vacaineta es el que agrairia. Quin mal cap, poden estar al llit com un ministre!
N'hi ha que també els hi convindrà una vacaineta o una bullideta millor!
Ens hem agrupat a Coll Formic i hem fet un esmorzar lleuger per continuar cap al Pla de la Calma.
De moment cap indicent remarcable. Una roda punxada (Estrella) que en Joan canvia tot xarrupant el tallat.
Pla de la calma esplèndid, semblava que el cel es cobria des de la zona del Matagalls, però fora d'uns metres sota núvol, el sol s'ha mantingut en tot moment present.
des de l'encreuament del camí cap al Sui fins al Tagamanent, ha estat vist i no vist.
Aquí comencem el corriol avall cap a Aiguafreda. Els caminants no acaben de veure-ho clar.
Això ens agrada, baixada i corriol
Quatre pedres sempre van bé per desencallar-ho tot.
I la 2ª punxada d'en Pol, tercera que li ha tocat arreglar a n'en Joan. Després en vindrien algunes mes, fins a totalitzar-ne 6.
Els fabricants de càmeres poden estar contents! però el personal ja es neguiteja a l'hora que som.
I tal com hem vingut tornem cap a casa amb mes ganes de tornar-hi.
I tal com hem vingut tornem cap a casa amb mes ganes de tornar-hi.
