Sóc un home afortunat. Diumenge (31 gener 2010) vaig tenir l’honor de compartir cursa amb el bo i millor dels ciclistes maresmencs. Per una banda al costat de representants de la tropa llegendària de Bici Corriols . En Giovanni, en Manel, en Jordi, … El gran Giovanni en persona va donar-me instruccions precises de com afrontar tan magne cursa. D’altra banda, el suport dels membres de la colla Riera Amunt ( veure foto adjunta). Liderats pel Joan de Can Bellatriu d’Argentona, varen protegir-me en la sortida, fet que els hi agraeixo, ja que em va permetre estar en una posición cómoda dins de la cursa i no haver de patir els taps a les baixades, habituals en aquestes curses de centenars de ciclistes. A les pujades, tota mena d’artilugis de fibra de carbono s’atrevien amb la meva Mondraker. Una colla de desvergonyits. Però a les baixades era una altre cosa. La meva Mondraker i jo varem fer honor als nostres grans mestres tan de BiciCorriols com de RieraAmunt. Mai s’han hagut (ni s’hauran ) d’avergonyir de nosaltres en una baixada! A nosaltres els 38 quilometrets amb els 1.300 de desnivell acumulat ens varen sentar molt bé. La botifarra me la vaig menjar més freda que la que va menjar en Giovanni o en Joan Bellatriu, segur, però boníssima. Un 10 pels xirribikers que monten aquesta cursa.
Magret no ens ho facis tan gros, que ens posarem vermells i pensarem qui sap que!
ResponEliminaVa estar molt bé, això sí.
I com diu en Joan, a l'hora de baixar hasta la merda rodola, però com bé apuntes hi ha maneres i maneres de rodolar i ens agrada fer-ho en condicions i el que no li vagi bé, que deixi passar, cordons!